Carregando...
Medieval: alefante | Substantivo
Séc. XIV, GREG, 2.26.4
[...] hũũ menĩho de seu padre avia hũa enfermidade a que chaman alefante [...].
elefantíase
Medieval: alifant | Substantivo
Séc. XIV, TROY, I.203.4
[...] auja hun castelete ençima todo encoyrado de coyro de alifant. [I.101.35: elifante].
Medieval: alifante | Substantivo
Séc. XV, CESA, III.11§13.1
[...] assi como faz o alifante quando he ferido [...].
Medieval: alifantes | Substantivo
Séc. XIV, TEST, 396.21
[...] sobelos alifantes hyam torres de madeyro [...].
Medieval: alifantes | Substantivo
Séc. XV, PAUL, 29.12
El rey hya em hũu marauilhoso castello de paao, ho qual leuauam quatro alifantes em que estaua a bandeira real.
Medieval: alifantes | Substantivo
Séc. XV, PAUL, 8v11
[...] trazem especiarias e pedras muy preciosas [...] dentes de alifantes [...].
Medieval: allifante | Substantivo
Séc. XV, ZURG, 324.1
[...] acharom em terra esterco dallifante de tamanha grossura segundo juizo daquelles que o viram como podya seer huũ homẽ.
Medieval: allyfante | Substantivo
Séc. XV, ZURG, 227.19
Entrarom assy aquelles na choça õde acharom hũa darga preta toda redonda [...] a qual tijnha em meo hũa copa ẽleuada do coiro meesmo e era dorelha dallyfante [...].
Medieval: alyfantes | Substantivo
Séc. XV, PAUL, 23.31
Alli ha boys monteses muy fremosos grandes e marauilhosos, assy como alyfantes.
Medieval: alyfantes | Substantivo
Séc. XV, PAUL, 31v15
E se el Rey ouue de algũa aruore fremosa logo manda por ella, e com as rayzes juntamente leuar em çima de alyfantes pera ho dito monte e plantar [...].
Medieval: alyfantes | Substantivo
Séc. XV, PAUL, 73.7
[...] ca som hy muytos alyfantes.
Medieval: elefante | Substantivo
Séc. XIV, GREG, 3.16.24
[...] ca lhis deu Deus hũa enfermidade que chaman elefante per que lhis apodreciam todos los membros ata que morreron.
Medieval: elefante | Substantivo
Séc. XIV, TROI, 287.26
Et Leomedes fezo sonar vn corno de elefante [...].
Medieval: elefante | Substantivo
Séc. XV, SEGR, 78
[...] E priguicosso como urso Nobre E amado como elefante vil E sandeu sem saber como o asno [...].
Medieval: elephantes | Substantivo
Séc. XV, SEGR, 88
E castellos de batalha asi como elephantes porque som mujto spantosos [...].
Medieval: elifante | Substantivo
Séc. XIV, ORTO, 63.13
E dizem os sabedores que o elifante he hũa animalia que a maior corpo antre todalas animalias de quatro pees [...].
Medieval: elifantes | Substantivo
Séc. XIV, ORTO, 63.31
Outrossy, os elifantes [no ms. A: alifantes] som de bõõ entendimẽto e ligeyros pera emsinar [...].
Medieval: elifantes | Substantivo
Séc. XV, BENF, 130.32
Por esto os que ham cuydado dos Leoões, trauctam sem medo as suas bocas, e a presentaçom do mantymento tornou a braueza dos elifantes em seruiço obediente.
Medieval: ellefante | Substantivo
Séc. XV, ZURG, 351.25
E foe assy que seẽdo aquelle Guitanye em busca do ellefante como tijnha prometido.
Medieval: ellifãte | Substantivo
Séc. XV, ZURG, 351.11
E huũ dya lhe vierom a rrogar que lhes ouuesse huũ ellifãte morto pera lhe tomarẽ a pelle e os dentes [...].
Medieval: elyfante | Substantivo
Séc. XIV, TROI, 73.23
[...] depoys que esto ouvo dito, fezo sonar hũ corno de elyfante.
Medieval: elyfantes | Substantivo
Séc. XIV, TEST, 265.14
[...] tragiam-lhe [...] de Yndia, e de Cylicia, e de terra de Ophir muyto ouro [...] e dentes de Elyfantes [...].
Medieval: elyfantes | Substantivo
Séc. XIV, TEST, 391.10
[...] deu-lhe hũas animalhas grandes, que chamam Elyfantes, em que pelejassem sobre torres de madeiro [...].
Medieval: helifante | Substantivo
Séc. XV, CESA, III.14§35.3
Ali ha os grandes dragoões que [...] derribam hũu helifante com ho rabo [...].
Medieval: helifante | Substantivo
Séc. XV, CESA, III.18§3.4
[...] nom ha helifante que nom traga em sua torre triinta homẽes [...].
Medieval: helifantes | Substantivo
Séc. XV, CESA, III.18§26.1
[...] acharom os helifantes de Juba [...].