Vocabulário histórico-cronológico do Português Medieval

elefante

Medieval: alefante | Substantivo

Séc. XIV, GREG, 2.26.4

[...] hũũ menĩho de seu padre avia hũa enfermidade a que chaman alefante [...].

elefantíase


Medieval: alifant | Substantivo

Séc. XIV, TROY, I.203.4

[...] auja hun castelete ençima todo encoyrado de coyro de alifant. [I.101.35: elifante].


Medieval: alifante | Substantivo

Séc. XV, CESA, III.11§13.1

[...] assi como faz o alifante quando he ferido [...].


Medieval: alifantes | Substantivo

Séc. XIV, TEST, 396.21

[...] sobelos alifantes hyam torres de madeyro [...].


Medieval: alifantes | Substantivo

Séc. XV, PAUL, 29.12

El rey hya em hũu marauilhoso castello de paao, ho qual leuauam quatro alifantes em que estaua a bandeira real.


Medieval: alifantes | Substantivo

Séc. XV, PAUL, 8v11

[...] trazem especiarias e pedras muy preciosas [...] dentes de alifantes [...].


Medieval: allifante | Substantivo

Séc. XV, ZURG, 324.1

[...] acharom em terra esterco dallifante de tamanha grossura segundo juizo daquelles que o viram como podya seer huũ homẽ.


Medieval: allyfante | Substantivo

Séc. XV, ZURG, 227.19

Entrarom assy aquelles na choça õde acharom hũa darga preta toda redonda [...] a qual tijnha em meo hũa copa ẽleuada do coiro meesmo e era dorelha dallyfante [...].


Medieval: alyfantes | Substantivo

Séc. XV, PAUL, 23.31

Alli ha boys monteses muy fremosos grandes e marauilhosos, assy como alyfantes.


Medieval: alyfantes | Substantivo

Séc. XV, PAUL, 31v15

E se el Rey ouue de algũa aruore fremosa logo manda por ella, e com as rayzes juntamente leuar em çima de alyfantes pera ho dito monte e plantar [...].


Medieval: alyfantes | Substantivo

Séc. XV, PAUL, 73.7

[...] ca som hy muytos alyfantes.


Medieval: elefante | Substantivo

Séc. XIV, GREG, 3.16.24

[...] ca lhis deu Deus hũa enfermidade que chaman elefante per que lhis apodreciam todos los membros ata que morreron.


Medieval: elefante | Substantivo

Séc. XIV, TROI, 287.26

Et Leomedes fezo sonar vn corno de elefante [...].


Medieval: elefante | Substantivo

Séc. XV, SEGR, 78

[...] E priguicosso como urso Nobre E amado como elefante vil E sandeu sem saber como o asno [...].


Medieval: elephantes | Substantivo

Séc. XV, SEGR, 88

E castellos de batalha asi como elephantes porque som mujto spantosos [...].


Medieval: elifante | Substantivo

Séc. XIV, ORTO, 63.13

E dizem os sabedores que o elifante he hũa animalia que a maior corpo antre todalas animalias de quatro pees [...].


Medieval: elifantes | Substantivo

Séc. XIV, ORTO, 63.31

Outrossy, os elifantes [no ms. A: alifantes] som de bõõ entendimẽto e ligeyros pera emsinar [...].


Medieval: elifantes | Substantivo

Séc. XV, BENF, 130.32

Por esto os que ham cuydado dos Leoões, trauctam sem medo as suas bocas, e a presentaçom do mantymento tornou a braueza dos elifantes em seruiço obediente.


Medieval: ellefante | Substantivo

Séc. XV, ZURG, 351.25

E foe assy que seẽdo aquelle Guitanye em busca do ellefante como tijnha prometido.


Medieval: ellifãte | Substantivo

Séc. XV, ZURG, 351.11

E huũ dya lhe vierom a rrogar que lhes ouuesse huũ ellifãte morto pera lhe tomarẽ a pelle e os dentes [...].


Medieval: elyfante | Substantivo

Séc. XIV, TROI, 73.23

[...] depoys que esto ouvo dito, fezo sonar hũ corno de elyfante.


Medieval: elyfantes | Substantivo

Séc. XIV, TEST, 265.14

[...] tragiam-lhe [...] de Yndia, e de Cylicia, e de terra de Ophir muyto ouro [...] e dentes de Elyfantes [...].


Medieval: elyfantes | Substantivo

Séc. XIV, TEST, 391.10

[...] deu-lhe hũas animalhas grandes, que chamam Elyfantes, em que pelejassem sobre torres de madeiro [...].


Medieval: helifante | Substantivo

Séc. XV, CESA, III.14§35.3

Ali ha os grandes dragoões que [...] derribam hũu helifante com ho rabo [...].


Medieval: helifante | Substantivo

Séc. XV, CESA, III.18§3.4

[...] nom ha helifante que nom traga em sua torre triinta homẽes [...].


Medieval: helifantes | Substantivo

Séc. XV, CESA, III.18§26.1

[...] acharom os helifantes de Juba [...].

Pesquisas Recentes